Coronella girondica
Reptilia → Squamata → Serpentes → Colubridae → Coronella → Coronella girondica
Biscia, Biscia Bagèa, Bissa Bagèa, Aspisurdu
El serp llis meridional ( Coronella girondica ) és una serp de mida petita a mitjana que rarament pot arribar als 90 cm, amb un cos àgil i esvelt.
Les seves escates dorsals llises i la coloració variada—des de tons marrons fins a ocres amb matisos rosats clars i bandes transversals marró fosc o negres—li permeten camuflar-se perfectament entre zones rocoses i murs de pedra.
El ventre és blanquinós, amb taques negres típiques disposades en un patró de “tauler d’escacs”, mentre que una fina línia fosca marca el musell.
El cap, poc diferenciat del coll, és ovalat i petit; els ulls són rodons, amb l’iris groguenc tacat de punts vermellosos i negres i una pupil·la circular.
Els juvenils són més grisos, amb marques més contrastades que s’atenuen amb el creixement.
El dimorfisme sexual és poc marcat, tot i que les femelles solen ser més grans.
Aquesta espècie presenta dentició aglifa, és a dir, sense ullals verinosos solcats ni canalitzats.
Espècie típicament mediterrània, el serp llis meridional ( Coronella girondica ) es troba a la península Ibèrica, el sud de França, l’oest del nord d’Àfrica i el centre-sud d’Itàlia.
A la província de Savona és extremadament comuna des de les zones costaneres suaus fins als 800 m d’altitud, amb la màxima abundància a les regions de turons i subcostaneres de la Ligúria occidental.
Prefereix ambients termoxeròfils caracteritzats per substrats pedregosos, vessants àrids, murs de pedra seca, ruïnes, abocadors i conreus tradicionals.
Troba refugi fàcilment en àrees humanitzades, com jardins o horts, sempre que hi hagi amagatalls i poca vegetació.
La seva gran adaptabilitat li permet ocupar tant llocs oberts i assolellats com zones parcialment ombrejades.
El serp llis meridional porta una vida discreta: la seva activitat és principalment crepuscular o nocturna, es mou lentament i passa gran part del dia amagat.
Segons les condicions climàtiques, l’activitat pot començar ja al març després de la hibernació hivernal, i continuar fins a l’arribada dels primers freds al novembre.
Els hàbits reproductius, encara parcialment desconeguts, indiquen que les femelles ponen d’1 a 8 ous en llocs protegits entre juny i juliol, com esquerdes de murs o sota pedres; l’eclosió té lloc a mitjan agost.
Els nounats, que mesuren entre 12 i 15 cm, s’assemblen als adults però presenten una coloració més contrastada.
Principalment lacertòfag, el serp llis meridional s’alimenta de sargantanes i dragons que captura al capvespre entre les roques.
La predació es basa en la constricció: embolcalla la presa amb el cos i la subjecta amb la boca fins a ofegar-la.
La seva petita mida el limita a petits vertebrats, com joves sargantanes verdes occidentals ( Lacerta bilineata ), mentre que els juvenils prefereixen petites sargantanes de paret ( Podarcis muralis ) i, ocasionalment, insectes.
Hi ha molts perills naturals: els seus principals depredadors són aus rapinyaires, carnívors terrestres i altres serps (com la serp de Montpellier, Malpolon monspessulanus ), mentre que la competència i el canibalisme no són rars.
L’ésser humà és la principal amenaça: aquesta espècie sovint és morta per error, ja que es confon amb la víbora ( Vipera aspis ).
Altres perills són la mortalitat per atropellament i la destrucció de l’hàbitat.
Totalment inofensiu, el serp llis meridional rarament intenta mossegar: per defensar-se, pot aplanar el cap per semblar una víbora o embrutar l’agressor amb secrecions de mala olor.
D’esperit esquiu, la seva presència sovint es subestima, tot i que és força comú en zones adequades.
Estudis moleculars recents han revelat diferències profundes entre el serp llis meridional ( Coronella girondica ) i Coronella austriaca , suggerint que pertanyen a línies evolutives diferents dins la família dels colúbrids.
