Graptemys pseudogeographica
Reptilia → Testudines → Emydidae → Graptemys → Graptemys pseudogeographica
Testügin da carta
La Tortuga mapa falsa ( Graptemys pseudogeographica ) és una tortuga d’aigua dolça nord-americana introduïda a Itàlia, reconeixible pel marcat patró reticulat del seu caparrot, que recorda les línies d’un mapa i d’aquí el seu nom comú.
Presenta un marcat dimorfisme sexual: les femelles arriben a una longitud de caparrot de 15–25 cm, mentre que els mascles romanen més petits, entre 9 i 14 cm. Les femelles tenen el cap gran, el caparrot més alt i una constitució robusta; els mascles es distingeixen per una cua llarga i gruixuda i per les urpes allargades a les extremitats anteriors.
Els exemplars mostren un caparrot de color oliva amb una densa xarxa de línies clares i una quilla dorsal especialment pronunciada, més evident en els juvenils. Una marca groga en forma de “L” darrere de cada ull és característica, acompanyada de nombroses ratlles grogues que irradien des del cap i al llarg de les extremitats, donant-li un aspecte molt cridaner.
A la Ligúria occidental, la Tortuga mapa falsa ( Graptemys pseudogeographica ) és present exclusivament com a espècie al·lòctona, introduïda accidentalment o a conseqüència d’alliberaments voluntaris d’animals de companyia no desitjats.
Les observacions es concentren en zones humides costaneres, grans cursos d’aigua i basses artificials, on tendeix a establir-se de manera fragmentada i localitzada. La seva presència està directament vinculada al fenomen dels alliberaments d’espècies exòtiques, sovint resultat d’abandonaments després de restriccions normatives o a mesura que els animals creixen.
Prefereix grans ambients aquàtics com rius de corrent lent, llacs, estanys profunds i canals amb abundant vegetació aquàtica.
Els punts de soletig exposats al sol, com troncs, pedres a la vista o marges sorrencs, són essencials per a l’espècie, ja que proporcionen llocs per a la termoregulació i la vigilància de l’entorn. Utilitza periòdicament les ribes per a la posta d’ous, però passa la major part de la seva vida dins l’aigua.
La Tortuga mapa falsa ( Graptemys pseudogeographica ) és principalment diürna i estrictament aquàtica, sortint de l’aigua només per soletigar-se i per niar.
Durant les hores més càlides, pot reunir-se en grans grups sobre superfícies assolellades. La reproducció té lloc a la primavera i a l’estiu; les femelles ponen fins a 6–13 ous per niu, amb la possibilitat de diverses postes a l’any. La incubació es completa en 60–75 dies segons la temperatura ambiental.
L’alimentació varia significativament al llarg del cicle vital:
Les tortugues mapa falsa juvenils ( Graptemys pseudogeographica ) són principalment carnívores, alimentant-se sobretot d’insectes aquàtics, petits mol·luscs i altres invertebrats.
Els adults adopten una dieta omnívora, consumint mol·luscs, crustacis, peixos, matèria vegetal, fruits i restes orgàniques. Aquesta flexibilitat alimentària afavoreix l’èxit de l’espècie als ambients colonitzats.
La introducció de la Tortuga mapa falsa ( Graptemys pseudogeographica ) en ecosistemes no natius representa una amenaça significativa per a la fauna autòctona:
Està inclosa entre les espècies invasores d’interès per a la Unió Europea: la importació, venda i tinença estan prohibides a la Unió Europea des de 2012.
La Tortuga mapa falsa ( Graptemys pseudogeographica ) mostra una gran capacitat d’adaptació tant a les fluctuacions tèrmiques com a diferents règims hídrics i a l’antropització dels hàbitats.
Els exemplars abandonats contribueixen a la formació de grups reproductors potencialment en expansió: per aquest motiu, es recomana una atenció especial per evitar alliberaments o trasllats.
A la Ligúria occidental, la gestió de l’espècie implica monitoratge específic, retirada d’exemplars, prevenció de la dispersió, campanyes de sensibilització i implicació pública per a la notificació ràpida d’exemplars i nous episodis de colonització.
Els impactes sobre les comunitats autòctones poden incloure una disminució de les espècies locals, alteració del funcionament dels ecosistemes i pèrdua de biodiversitat, especialment en llocs ja ecològicament fràgils.
