Salamandrina perspicillata
Amphibia → Urodela → Salamandridae → Salamandrina → Salamandrina perspicillata
Salamandriña, Lüxertu neigru
La salamandra de Savi ( Salamandrina perspicillata ) és un petit tritó, únic entre els amfibis italians i símbol de la biodiversitat dels Apenins i la Ligúria.
El cos és esvelt i allargat, i no supera els 7–9 cm de longitud total, incloent-hi la cua.
El dors presenta una coloració que va del negre al marró molt fosc, interrompuda per una característica marca clara en forma de V al cap, coneguda com a "màscara" o "ulleres", d'on prové el nom comú internacional.
El ventre és especialment cridaner: sobre un fons blanquinós-rosat, hi ha taques vermell-taronja contrastades amb punts negres—una coloració d'advertència (aposemàtica) utilitzada per a la defensa.
Una altra particularitat són les extremitats posteriors, que només tenen quatre dits, un cas únic entre els tritons italians.
Les extremitats són primes, amb dits curts i allargats, optimitzats per al desplaçament terrestre.
En néixer, les larves mesuren uns 8–10 mm, amb tonalitats marrons clares i un desenvolupament progressiu dels caràcters adults.
A la Ligúria occidental, la salamandra de Savi es troba principalment en zones de turons i submuntanyes entre 200 m i 1.000 m d'altitud, caracteritzades per boscos mixtos i una bona humitat ambiental.
La distribució és força fragmentada i localitzada, amb poblacions sovint limitades a àrees poc alterades de les valls interiors i als boscos residuals de les principals valls de la zona de Savona.
L'espècie és una de les endèmiques més valuoses de l'herpetofauna local, i sobreviu gràcies a la persistència d'hàbitats adequats i a la integritat ecològica dels microambients humits.
Prefereix hàbitats frescos i ombrívols rics en refugis naturals: boscos de fulla ampla (especialment roure, castanyer, vern i auró negre), valls humides i marges de rierols amb poc corrent.
Es pot trobar entre la fullaraca, sota troncs i pedres, en esquerdes de roca, antics murs de pedra seca, coves i cavitats naturals.
Està especialment lligada a microhàbitats amb abundant cobertura vegetal i presència de basses temporals—ambients que garanteixen la supervivència tant dels adults terrestres com de les larves aquàtiques.
Principalment nocturna i crepuscular, la salamandra de Savi passa la major part de la seva vida a terra, refugiant-se durant el dia i sortint a alimentar-se quan la humitat és elevada o plou.
Mostra una gran fidelitat als llocs de reproducció, als quals torna a la primavera per pondre els ous.
El comportament reproductiu és extremadament selectiu: la femella pon de 30 a 60 ous, que fixa un a un a pedres o arrels submergides en petits cursos d'aigua o basses temporals.
El desenvolupament larvari es completa normalment en 2–4 mesos, segons les condicions ambientals, després dels quals les joves salamandres abandonen l'hàbitat aquàtic per passar a la vida terrestre.
La dieta dels adults consisteix principalment en petits invertebrats del sòl com col·lèmbols, àcars, petits insectes, larves i altres organismes fàcilment localitzables entre la fullaraca i les molses.
Les larves aquàtiques, en canvi, s'alimenten de microinvertebrats, petits crustacis i larves d'insectes aquàtics, contribuint al control de les poblacions d'aquests organismes en els ambients humits forestals.
La supervivència de la salamandra de Savi a la Ligúria occidental està amenaçada per l'alteració progressiva dels hàbitats de reproducció (assecament i contaminació de fonts, destrucció de microhàbitats humits), desviament de fonts d'aigua, fragmentació i pèrdua de la cobertura forestal, incendis forestals, pressió humana i canvi climàtic, així com per la propagació de malalties emergents, especialment fongs i patògens letals per als amfibis.
La desforestació, la reducció de refugis naturals i les alteracions de la xarxa hídrica també representen riscos greus per a aquesta espècie sensible.
Autèntica joia de la biodiversitat italiana, la salamandra de Savi és endèmica de la Península i posseeix trets realment únics: el peculiar "reflexe unken", un comportament defensiu en què mostra la coloració aposemàtica ventral, ensenyant el ventre i enroscant la cua per dissuadir els depredadors; l'estructura singular de les potes posteriors amb només quatre dits; la fidelitat als llocs tradicionals de posta, que la fa vulnerable fins i tot a canvis mínims en els hàbitats de reproducció.
A la Ligúria occidental, l'espècie és monitoritzada activament per avaluar l'estat demogràfic, la connectivitat entre poblacions i els efectes dels canvis ambientals.
La seva supervivència futura depèn de la protecció integral dels llocs de reproducció, la salvaguarda de les fonts i una gestió forestal sostenible: només així es podrà garantir la persistència d'aquesta espècie rara i valuosa per a les generacions futures.
