Chalcides striatus striatus
Reptilia → Squamata → Scincidae → Chalcides → Chalcides striatus
El llangardaix de tres dits occidental ( Chalcides striatus striatus ) és un rèptil amb aparença serpentiforme, fàcilment reconeixible pel seu cos llarg i relativament cilíndric, extremitats petites amb tres dits ben desenvolupats i un patró de coloració caracteritzat per estretes ratlles longitudinals fosques sobre un fons marró oliva. Els adults solen assolir 25–35 cm, més de la meitat dels quals correspon a la llarga cua. La seva pell llisa i brillant, la mobilitat reduïda de les extremitats i la tendència al moviment sinuós el diferencien clarament dels llangardaixos comuns. Pot realitzar l’autotomia caudal (autotomia) quan se sent amenaçat.
Chalcides striatus striatus es distribueix al llarg d’una franja atlàntico-mediterrània de l’Europa occidental, des de la península Ibèrica fins a la Ligúria occidental, amb poblacions relictes aïllades. A la Ligúria, la seva presència està documentada gairebé exclusivament a la part occidental, principalment en sectors silicis costaners i a la plana d’Albenga, on sobreviu en nuclis fragmentats. És una de les espècies de llangardaix més rares i localitzades d’Itàlia, amb poblacions residuals sovint aïllades i genèticament vulnerables.
Prefereix prats humits i assolellats, vores de bosc, clarianes, pastures seques amb cobertura discontínua, i de vegades fins i tot fragments de màquia mediterrània i zones agrícoles poc intensives. L’estructura microrefugi és essencial: es pot trobar sota pedres, troncs, piles de restes vegetals o dins de soques de fusta en descomposició. Rarament habita ambients excessivament ombrívols o zones sense cobertura vegetal. Té una tolerància especialment alta a la humitat i una gran sensibilitat a la fragmentació de l’hàbitat.
Espècie diürna i poc conspícua, passa bona part del dia entre la vegetació baixa. És típicament esquiva, tendeix a amagar-se davant la mínima molèstia i pot romandre oculta llargues estones. El període d’activitat s’estén de març a octubre. La reproducció té lloc a la primavera; les femelles són ovovivípares i donen a llum cries completament desenvolupades cap a finals d’estiu (juliol–agost).
Chalcides striatus striatus (llangardaix de tres dits occidental) s’alimenta principalment de petits artròpodes: insectes, larves, aranyes i altres invertebrats que troba entre la gespa i la fullaraca. La seva naturalesa discreta i la capacitat d’esmunyir-se entre les tiges i sota la matèria vegetal li faciliten la captura de preses difícils d’atrapar.
És un dels pocs llangardaixos autòctons italians que mostra una marcada adaptabilitat als hàbitats de prat obert; la seva forma serpentiforme, la viviparitat i la preferència per microhàbitats humits són exemples d’evolució convergent amb altres espècies fòssils. L’espècie està protegida tant per la legislació nacional com per la de la UE, fet que requereix atenció i estratègies específiques: la persistència de poblacions estables està estretament vinculada a la conservació i gestió activa dels hàbitats adequats.
